3 mar

Pierre Morhange, Matilda, Nala i Billy Elliot: Petits animals escènics

Els musicals protagonitzats per menors guanyen presència a Barcelona

D'esquerra a dreta, Jan Gómez com a Pierre Morhange, Laura Centella fent de Matilda, Nerea Centella en el paper de Nala i Marc Gelabert representant Billy Elliot (imatges cedides pels actors)

Ferran Segura Fernández, Barcelona.

Cap dels musicals de gran format presentats la temporada passada a la ciutat comtal eren protagonitzats per actors menors d’edat. En canvi, actualment a la capital catalana hi ha en cartell dos musicals on nens i adolescents tenen els papers principals. És el cas de Los Chicos del Coro, al Teatre Tívoli fins a l’abril, i La Historia Interminable, al Teatre Apolo fins al mateix mes.

Aquests espectacles protagonitzats per menors, que no infantils, han aconseguit unes molt bones dades de facturació en els darrers temps. El cas més recent a Catalunya és Billy Elliot. L’obra de teatre va ser la que va recaptar més en tota la temporada 2021-2022 a Barcelona, amb més de vuit milions d’euros. Això és més del doble que els dos musicals amb millors dades de la darrera temporada: Grease, amb 3,5 milions, i Pretty Woman, amb 2,5 milions. Però, qui són els joves professionals del teatre que protagonitzen aquests musicals? D’on surten aquests petits i joves animals escènics?

El Jan Gómez (14) quan tenia sis anys va fer un curs d’estiu de teatre musical a l’escola Eòlia. Aleshores, es va adonar que l’apassionava aquest món. Un dia va trobar per Instagram el càsting de Los Chicos del Coro a Madrid i va inscriure’s. Als 13 anys es va convertir en Pierre Morhange, el nen protagonista: “Va ser una experiència molt maca, en què vaig veure per primer cop el teatre des d’un punt de vista professional”. Actualment, el Jan té el paper protagonista de l’heroi Atreyu a La Historia Interminable: “Participar en un musical de gran format sent tan jove és molt guai, hi ha molta gent gran que voldria fer-ho i jo de petit ja ho estic fent”.

La Nerea (14) i la Laura Centella (11) són germanes i totes dues han encarnat alguns dels papers infantils més exigents dels musicals dels últims anys a Madrid. El primer contacte de la Nerea amb el teatre va ser al muntatge de Billy Elliot a la capital. Ella havia anat a veure l’obra amb la seva escola de dansa, i quan el director del centre li va proposar presentar-se al càsting, no va dubtar-ho. Posteriorment, va interpretar el paper de Nala a El Rey León, on va gaudir sobretot dels companys, de caracteritzar-se com a lleona i d’estar actuant a un teatre “tan bonic” com el Lope de Vega.

La Laura va començar a interessar-se per la interpretació quan anava amb els seus pares a recollir la seva germana a les funcions de Billy Elliot; aquell escenari del Nuevo Teatro Alcalá l’atreia. Per això, va fer les proves per Matilda. Finalment, va aconseguir protagonitzar el musical al mateix Nuevo Alcalá. Fer de Matilda li ha comportat “molta responsabilitat”, però també “gaudir un munt”.

El Marc Gelabert (16) va iniciar-se en aquest món amb La Nit dels Musicals quan tenia nou anys, fent un petit paper de Tom Sawyer i d’Annie. Billy Elliot sempre l’ha acompanyat: “he vist la pel·lícula molts cops, em sento identificat amb el personatge; els dos perseguim el mateix somni: dedicar-nos a la dansa”. Als onze anys, la seva professora d’interpretació el va animar a presentar-se al càsting per a l’obra a Barcelona. Ell li va fer cas i es va convertir en un dels seleccionats per fer de Billy: “Quan m’aixecava als matins, l’únic que pensava era que arribés l’hora de la funció; va ser una experiència increïble, on vaig agafar una gran seguretat a l’escenari”.

Aquests joves actors de musical comencen a formar-se en disciplines com el ball, la interpretació i el cant a una molt curta edat. Amb cinc anys, el Marc va començar a fer hip-hop i més tard, ballet i classes de teatre musical. Les germanes Centella també han fet ball des de ben petites. Però no va ser fins que van passar a formar part del càsting de Billy Elliot i Matilda, respectivament, que van començar a formar-se en teatre musical.

I és que les productores ofereixen, generalment, àmplies formacions als membres més joves del seu elenc. La Laura explica que per fer de Matilda va estar un any i mig preparant-se a la SOM Academy, l’escola integral de teatre musical de la productora de Matilda (SOM Produce). Hi anava tres hores al dia, tres dies a la setmana, i allà va aprendre tècniques de cant, interpretació i dansa.

Per la seva banda, el Marc declara que la preparació per encarnar Billy Elliot va ser “dura” i “complicada”: “a l’Escola Coco Comín fèiem cant, interpretació, dansa, claqué i acrobàcies, hi estàvem de dilluns a dissabte de 17:00 a 22:00”. Aquesta formació va durar tres anys, amb uns mesos de pausa a causa de la covid. El Jan, per participar a Los Chicos del Coro, va estar un any anant cada dissabte a Madrid per perfeccionar les seves habilitats de cant solista i coral i d’actuació.

Coincideixen a considerar que compaginar tot aquest temps de dedicació al teatre amb els estudis pot ser dur: “Al principi va ser costós perquè seguien havent-hi temporades d’exàmens i a vegades anava a estudiar a l’hora del pati, però quan tens entre mans un musical així i t’agrada, t’espaviles”, afirma el Marc. “És cansat sobretot quan toca funció entre setmana i l’endemà hi ha escola, però tot és acostumar-se”, diu la Laura. Tanmateix, tots han sabut organitzar-se i seguir bé amb els estudis.

Tot i que generalment els menors de 16 anys no poden tenir un contracte laboral, en el món de les arts escèniques es fa una excepció. No obstant això, hi ha restriccions per evitar l’explotació infantil. Els nens no poden treballar més de 5 hores al dia i han de disposar d’un descans de 30 minuts. Respecte al nombre màxim de funcions permeses, aquest difereix entre comunitats autònomes. A la Comunitat de Madrid, els menors no poden fer més de 5 representacions a la setmana i mai dues o més al dia, mentre a Catalunya el màxim són dues setmanals i mai en una mateixa jornada.

A més, a les funcions sempre ha d’haver-hi un familiar adult entre el públic, així com un membre de la productora encarregat dels actors més joves. “Aquesta persona cuida els menors i ens va seguint quan entrem i sortim d’escena perquè no ens perdem”, explica el Jan. Quant a la remuneració, els nens cobren el mateix proporcionalment que cobraria un adult fent el seu paper. El seu sou s’ha d'ingressar a un compte al seu nom.

En el transcurs de tants mesos d’assajos i funcions, els nens poden trobar-se amb certs entrebancs. Uns dels més típics són els problemes causats pel canvi de veu que es produeix a l’adolescència. “A totes les produccions sol haver-hi algun cas, no hi ha gaire problema si el canvi és lent. Però si és molt ràpid, potser has de deixar l’obra”, explica el Jan.

Tots declaren que han passat nervis sobretot a les primeres funcions, però que després de tanta preparació confiaven que tot sortís bé. La Laura relata que una vegada a Matilda es va quedar en blanc estant sola a l’escenari. Tanmateix, va “respirar fondo” i de seguida ho va arreglar.

Respecte a la relació amb els actors adults i el director, els nens ressalten l’ajuda proporcionada per aquests i l’escalf que els han transmès: “som com una família, ens estimem molt”, afirma el Jan sobre l’elenc de La Historia Interminable. Altrament, el nivell d’exigència als actors petits ha estat el mateix que per als actors grans: “al final, era el protagonista”, aclareix el Marc. “A mi m’agrada que hi hagués aquesta disciplina, així agafes el nivell”, sosté el Jan.

L’Erica, mare de les germanes Centella, sent “orgull” pel compromís i la responsabilitat que les seves filles tenen amb el teatre: “es perden coses de la seva edat i tot i això no ho canviarien, perquè per elles l’escenari és sinònim de felicitat”. La mare del Jan, la Mònica, considera que treballar al teatre està aportant “experiències enriquidores” al seu fill, ja que “sortir davant del públic és un acte d’entrega, de responsabilitat i de molt respecte”.

El Jan, la Laura, la Nerea i el Marc volen continuar dedicant-se a les arts escèniques i se segueixen formant per aconseguir-ho: “és el que m’omple”, diu l'actor de Billy Elliot. Ell està cursant quart d’ESO al Conservatori de Dansa Professional de l’Institut del Teatre: “Dir adeu al paper de Billy va ser molt trist, però interpretant-lo em vaig adonar que volia dedicar-me a l’actuació”.

“M’agradaria dedicar-me als musicals, sé que és difícil, però ho intentaré”, afirma la Nerea. Aquests joves actors tenen ambició: “M’agradaria anar a Broadway, al Royal Ballet de Londres…”, diu el Marc. El Jan també somia amb la capital anglesa: “vull anar-hi a fer musicals, o a dirigir orquestres… No tinc claríssim com serà el futur, però serà bo”.