La importància de fer obres com ALAN: la història real de l’Alan Montoliu

L’espectacle de la companyia WeColorMusic continua la seva gira per Catalunya a Calafell

ALAN es va estrenar l'octubre de 2023 i és guanyador del Premi Talent d'aquell any

El musical s'inspira en la història del jove de disset anys que es va suïcidar el 2015 a causa del bullying que patia a l’escola i la transfòbia del seu entorn. En la representació l’Alan, interpretat per Ander Mataró, comença la nova etapa escolar amb nervis i una mica de por, però emocionat per poder ser ell mateix per fi. A mesura que entrem en la representació veiem com la realitat que el discrimina colpeja el jove una i altra vegada, i el seu positivisme es va dissipant fins que arriba el final; que ens fa sentir tristesa, ràbia, i impotència, tot i saber des de l’inici com acabava la seva història. Així i tot, Mateu Peramiquel i Mar Puig, fundadors de WeColorMusic, ens presenten la tragèdia des d'una perspectiva optimista i que ens fa riure en moltes escenes, per fer-nos plorar a la següent. 

Patricia Paisal representa a la mare de l’Alan, i és un dels personatges que ens ofereix escenes més còmiques. La mare fa tot el possible per fer feliç el seu fill i ajudar-lo en aquest camí de canvis i lluita, tot i sovint no saber com fer-ho. Amb una interpretació estel·lar, Paisal ens fa riure quan aclapara el seu fill cantant-li feliç aniversari una vegada al mes, i la seva veu ens emociona quan sent que el seu fill s’allunya d’ella i no pot fer-hi res al respecte. 

Vinyet Morral representa a l’Alan del passat, quan encara es feia dir Mia. Un personatge que no s’explica específicament a l’obra, i s'entén a mesura que avança la història, la Mia serà un punt clau en el creixement de l’Alan, i també en el seu final. L’admirable complicitat entre l’Ander Mataró i la Vinyet Morral ens fa sentir que veritablement són la mateixa persona, i ens manté enganxats en la seva experiència compartida. Són els seus diàlegs, un punt infantils però entranyables, que ens mostren com l’Alan continua sentint nostàlgia i molt d’afecte pel seu jo del passat, i és difícil deixar-lo enrere. Un procés que finalment assoleix en una de les escenes més impactants de l’obra; Ander Mataró i Vinyet Morral ens fan emocionar amb la combinació de les seves veus i una mirada que sembla que travessi als espectadors. En el teatre de Calafell se sent la commoció i les llàgrimes.

L’actor que completa el càsting de l’espectacle és Benjamí Conesa. El seu paper més destacat és el de l’avi, amb una interpretació còmica, però que a la vegada ens porta reflexionar. Ens mostra la diferència generacional en la percepció del transgènere quan ell, tot i estimar i apreciar al seu net, no entén qui és l’Alan, i perquè ja no es diu Mia. Conesa també interpreta diversos personatges com el professor de l'institut o el psiquiatre de l’Alan, i el seu paper es pot entendre com “la societat” i el comportament de reticència d’aquesta davant dels joves transgènere. L’actor és un dels més aplaudits en el teatre, i també el que fa més riure entre els espectadors. 

Amb un elenc de només 4 persones i una escenografia senzilla que no canvia en tot el musical, ALAN no necessita més de 10 minuts per enganxar-nos a l’obra, i ens fa riure amb els seus diàlegs, per plorar segons després amb les seves cançons. Mateu Peramiquel, en una entrevista a Musicats, va al·legar com des de WeColorMusic “mantenir la música en directe és una de les característiques que ens agrada defensar”, a ALAN compleixen amb aquesta condició. L’obra compta amb música en directe de la mà del mateix Peramiquel, també compositor de l’obra, i Danko Compta. La música ens acompanya en tot moment en el viatge de l’Alan, i ens trasllada en els moments i sentiments del protagonista per empatitzar amb la seva experiència.

Així, afegia el director, “volem ser una eina que pugui teixir debat”. A través de l’obra podem prendre consciència de tot el camí que ens falta per recórrer per aconseguir una societat justa i en la que no es produeixin tragèdies com la de l’Alan Montoliu. L'espectacle va ser el més escollit per escoles i instituts el 2023, i Peramiquel es mostrava satisfet amb l’acollida i l’impacte que pot tenir la significació de la història entre els adolescents. En definitiva, és molt important que obres com aquesta, divertides, emocionants, i especialment que ens fan entendre la gravetat de l'assetjament i la transfòbia, es continuïn representant per als joves estudiants, però també per a tothom.

Al final de l'obra la companyia va representar com els hauria agradat que acabés ALAN enlloc de la tragèdia que va resultar ser: un final feliç on l'Alan no és descriminat per ser ell mateix.