Benvinguts a la Rave del Temps

Rocky Horror Show arriba a Sant Andreu de la mà d’Arsènikes

La companyia ha realitzat cinc sessions entre els dies 17 i 20 de juliol (Arsènikes)

Dúnia Drudis, Núria Guàrdia i Ferran Segura, Barcelona

"Algú més vol calimotxo?". Els actors de l'obra ofereixen aquesta beguda com a preludi del que serà la rave del temps. Entre parets cobertes de plàstic com a ambientació, el públic seu als seients del Centre Cívic Can Clariana, col·locats en forma de quadrat deixant un espai al centre, ja que gran part de l’espectacle es fa a peu de públic. La proposta d'Arsènikes amb el musical Rocky Horror (Rave) Show porta al segle XXI el musical del 1975. Però no es tracta d'un musical convencional, de fet ve amb manual d'instruccions inclòs. A l'entrada, s'ofereix un kit per poder gaudir de l'obra de manera adequada. Rocky Horror es converteix en una experiència immersiva on la quarta paret no existeix. El públic canta, balla, insulta i, fins i tot, es mulla. Ja s’adverteix des de l’inici: s’ha de cridar “gilipollas” cada vegada que s’anomeni el Brad Majors, i “zorra” en sentir el nom de la Janet Weis. Així, les interaccions dels personatges amb el públic són constants i cada sessió de l'espectacle és diferent de l'anterior, adaptant-se als espectadors, el que crea un sentiment de col·lectivitat entre el públic i un vincle entre aquest i la companyia. Sens dubte, les primeres files són aptes només pels més intrèpids.

L'obra narra la història de la Janet Weis i en Brad Majors, interpretats per Judit Oliete i Carlos Piris, uns promesos de la vella escola a qui se’ls espatlla el cotxe enmig d'una tempesta. La parella decideix desesperada acudir a la casa més propera buscant ajuda, i acaben endinsant-se per error al món del doctor Frank-n-Furter, interpretat per Roc Gussinyer, i les seves estranyes creacions. Sense voler-ho, els protagonistes entren a la convenció anual de transsilvans, d'on no podran marxar. Allà, descobreixen un univers on el gènere i el temps perden el seu sentit. Com s’expressa a l’obra, a la Rave del Temps “saps quan entres, però no quan, ni com, sortiràs”. 

La companyia s'enorgulleix de representar musicals autoproduïts en els que adrecen els problemes que afecten els joves i tendències pròpies de la seva generació. Arsènikes està formada per un grup de joves amics, fet que es mostra en l'essència de l'obra; uneix la diversió amb el drama, amb cançons originals del musical traduïdes al català, omplint l’espectacle de referències còmiques pròpies de la generació Z. La història s’explica constantment des d’una perspectiva humorística i amb una clara connotació sexual. La interpretació estel·lar de Gussinyer i els seus comentaris enginyosos enganxen al públic al musical, i fan que els riures siguin garantits. La seva espectacularització, vestimenta,  moviments i sexualitat desbordant contrasten exageradament amb l'actitud refinada i puritana dels joves promesos, el que serveix com a font humorística. Exemple d’això és l’escena en què la Janet expressa que està espantada, té fred, i està “molt mullada” i els actors comenten a l’uníson que “sempre ho està”.  A més, l’obra compta amb una narradora, “la criminòloga” interpretada per Laura Noya, que serveix com a fil conductor de la caòtica història. 

Ja des de l'inici, el món potaxie envaeix l'obra. El terme, que s'ha popularitzat a les xarxes, descriu les tendències i els mems dels girls and gays, tal com es refereixen a ells mateixos des del “moviment”. L'espectacle s'inicia amb un vídeo instructiu per gaudir plenament de la creació al més pur estil potaxie, amb un alvocat que va donant la guia utilitzant vocabulari característic de la generació Z. Rocky Horror (Rave) Show compta amb una taquilla inversa, així els espectadors paguen la voluntat en acabar l’obra segons si aquesta els ha agradat més o menys. Tot i l'eufòria del públic després de cada actuació, la companyia assegura que, després d’aquestes cinc, no tenen pensat realitzar més funcions de l’obra.

Això sí, l’espectacle compleix allò que diuen de "mai deixis que sàpiguen quin serà el teu següent moviment" i, enmig de la música, bromes, referències, i gestos sexuals, és fàcil perdre's en l’argument. Encara que l'espectacle estigui ple de vocabulari de la generació Z, l'obra es converteix en una comèdia per (gairebé) tots els públics en la que els riures estan assegurats; un musical per passar-t’ho bé.