25 feb

“Canto en la llengua en què somio”, Cop de Rock s'estrena a Sabadell

El teatre Sant Vicenç s'emociona a la preestrena del musical recuperat de Dagoll Dagom.

Núria Guardia Suau, Sabadell

A l’entrada del teatre es respira un ambient de familiaritat i alegria. Cop de Rock es representa a Sabadell per primera vegada a la preestrena per familiars i amics. El bar serveix cerveses i s’escolten riallades i converses animades. La gent demana entrepans per sopar i preparar-se per una sessió teatral que durarà gairebé fins a la una de la nit. Jordi Brunet i Olga Oliver, director i productora de l'obra, saluden a coneguts i amics. També estan Nara Ayguadé, directora vocal, i Cristina Allande, coreògrafa del musical.

L'espectacle està protagonitzat per Marc Alés, en el paper de Roc, Carles Blanco, que interpreta el Ramon, i Arnau Rodríguez, com a Pau. Tots tres formen la banda Cop de Rock. Beth García, interpretant a la Núria, també és una de les integrants de la banda. Laura Hernández en el paper de Lluna, Marta Venancio representant a la Júlia, i Mar Sellés a la Pilar, són les tres turistes que aniran a passar uns dies a l'Empordà i coneixeran a Cop de Rock.

L'escenografia senzilla i propera del musical, com si estiguéssim gaudint de l'assaig d'una banda de rock o prenent alguna cosa en el bar del poble, fa sentir al públic part de la festa que monten els cantants. Els espectadors responen emocionats, cantant i picant de mans, convertint l'espectacle gairebé en un concert.

La platea sencera aplaudeix quan Marc Alés, fent de Roc, es nega a acceptar cantar en un altre idioma que no sigui el català. "Canto en la llengua en què somio", assegura l'actor amb força. Una afirmació que denota certa connotació política de l'obra. Aquesta també es veu reflectida quan es desplega una estelada en una de les escenes, o a través de les cançons de rock que formaven part del moviment independentista dels anys noranta.

Amb diàlegs i expressions característiques de l'època, Cop de Rock combina una interpretació còmica i dramàtica a la vegada. A mesura que avança la història aquesta va agafant una connotació més obscura. Així i tot, l'obra s'explica constantment a través de música de rock animada, combinada amb coreografies elaborades i energètiques. Cristina Allande expressa com dissenyar balls d'aquest tipus és "complex i sovint difícil", ja que s'han de crear moviments "molt potents però alhora no massa carregats". Amb un cos de ball format per 20 integrants, la directora de l'escola dansa Ritme confirma que les coreografies han estat les mateixes que les de la producció de Dagoll Dagom. Allande se sent "molt satisfeta del treball realitzat" i n'espera una bona rebuda, la qual s'està confirmant amb la demanda d'entrades pel musical.

Destaca l'estel·lar paper d'Arnau Rodríguez interpretant les dèries d'en Pau, que és el més aclamat pel públic al final de l'obra. La platea aplaudeix dempeus i els actors, músics, i ballarins repeteixen l'última escena musical "A Cop de Rock". El públic canta, balla, i pica de mans seguint la melodia de la cançó com si el Teatre Sant Vicenç acollís el concert d'un grup exitós.

Cop de Rock explica una història dramàtica, però fent-ho sempre des del bon humor, la música, el ritme, i l'emoció. Exalta els grans èxits que van representar a tota una generació a Catalunya, però especialment la defensa de la llengua catalana com a expressió artística.