Iván Macías: "'Los Pilares de la Tierra' ha d'anar i anirà a Barcelona"

El compositor andaluç ha estat, juntament amb l'escriptor Félix Amador, el creador del musical El Médico, que arribarà a la ciutat comtal al novembre. (Imatge cedida per Iván Macías)

Ferran Segura, Barcelona.

Iván Macías (Moguer, 1982) és un dels majors exponents de la creació pròpia de teatre musical a Espanya. De formació clàssica, amb només 13 anys va obtenir el títol de professor de piano amb matrícula d’honor. Així doncs, els inicis de la seva carrera van ser com a pianista, assolint nombrosos reconeixements a escala internacional. No obstant això, el 2015 va endinsar-se en la composició de teatre musical amb Germinal, l’adaptació de la novel·la d’Émile Zola. La van seguir La historia interminable, actualment al Teatre Apolo de Barcelona, i El tiempo entre costuras, entre d’altres.

A principis de febrer es va anunciar que el proper mes de novembre arribarà per primer cop a Barcelona El Médico. Aquest va ser el primer musical de gran format d’Iván Macías. Es va estrenar el 2018 a Madrid i va ser el més premiat de la temporada, amb 5 Premios de Teatro Musical i 11 Premios Broadwayworld. A més, el mateix novembre, Macías estrenarà a la capital espanyola la seva darrera obra, Los Pilares de la Tierra.

Què et va portar al món de la composició de musicals?

A mi m'han encantat sempre els musicals i vaig estudiar composició per a cinema i televisió. En el meu projecte educatiu, el Liceo de Moguer, havíem fet concerts simfònics de musicals. I vam dir: “Per què no fem un musical propi?”. Llavors vam crear el musical de Germinal. Per tant, vaig arribar al teatre musical una mica “de carambola”. Després vam portar Germinal a Madrid i la crítica va ser molt bona. Això va fer plantejar-nos que hi havia un camí per explorar. I per què a Espanya, un país on es genera tant de musical i on hi ha tant de públic, no hi ha d’haver creació pròpia? Així que vam fer El Médico.

Com es comença a crear un musical?

El primer és envoltar-se de l'equip que necessites per a un projecte d'aquesta envergadura. És molt important el respecte al producte que es farà. El Médico, per exemple: hi ha un best-seller darrere. Cal pensar què té aquesta història que enganxa a milions de persones i com traslladem això a un escenari. El que faig és llegir, rellegir i intentar buscar codis que m'ajudin a expressar això mateix amb la música. Vull que l'espectador visqui l'experiència de llegir el llibre a través del teatre musical.

Com se't va ocórrer la idea de fer El Médico?

Va ser una decisió pensada. Félix Amador (autor del llibret de El Médico) i jo ens vam posar a buscar la marca, alguna cosa que la gent quan ho sentís ja sabés què anava a veure. Vam buscar també un gran relat que ens vingués de gust explicar. I vam coincidir en El Médico.

Creus que qualsevol gran novel·la pot ser un gran musical?

Jo crec que pràcticament qualsevol història pot ser portada al teatre musical. Encara que hi ha uns certs elements que m'atreuen més que uns altres. 

(Imatge cedida per Iván Macías)

"Vull que l'espectador visqui l'experiència de llegir el llibre a través del teatre musical"

Quins elements són aquests?

M'agrada molt que sigui una història emocionant. Quan l'espectador s'emociona, encara que sigui una sola vegada durant la funció, ja ha valgut la pena pagar l'entrada. M'agrada també que hi hagi personatges que m'atrapin. Sobretot, que tingui uns secundaris brutals. L'important és que hi hagi un relat que valgui la pena explicar i que, quan t’asseguis al piano a compondre, flueixi.

Fins ara, tots els musicals que has creat han estat adaptacions del món de la literatura. Per què has optat per aquesta mena de creacions?

Ens n’anem a una cosa pràctica, i és que la gent ho coneix, per tant, hi ha un camí important perquè comprin la seva entrada. I segon, perquè són arguments molt testats, molt bons. Tenim diversos projectes en ment amb històries de creació pròpia, però el fet de basar-se en una novel·la m'és molt atractiu perquè soc un gran lector. Hi ha llibres que mentre els llegeixo ja me'ls imagino al teatre…

Segons he pogut llegir, Noah Gordon va dir que quan escoltava la música de El Médico estava “escoltant el seu llibre”. Com duus a terme aquest procés creatiu de passar de l'original a la teva creació? Penses a conservar el sentiment que et transmet l'obra?

Hi ha coses que s'han d'adaptar; no es poden explicar 800 pàgines en dues hores. Però intentem sempre ser extremadament fidels. Volem entendre quines sensacions ens provoca l’original i, a partir d'aquí, anem construint totes les textures que fan que aquesta emoció que sents llegint el llibre viatgi cap al públic amb la música, amb l'avantatge que la música viatja molt més ràpid que la lectura.

Creus que els musicals gestats al nostre país poden connectar més amb el públic que els importats d'altres llocs del món?

Estic cent per cent segur d'això. La influència de la nostra idiosincràsia està en la nostra música. Hi ha una cosa intrínseca en les nostres composicions que fa que el públic nacional connecti més amb elles; d'una manera natural, noten que hi ha alguna cosa de la nostra tradició en la partitura. Que aquests musicals funcionin tan bé ha de ser, en part, perquè són alguna cosa nostra.

"Estic cent per cent segur que els musicals gestats al nostre país poden connectar més amb el públic"

Per què creus que hi ha molts més musicals a Espanya adaptats de Broadway o del West End en comptes de creacions autòctones?

Perquè és més fàcil. Crear una peça de zero és una aposta molt més arriscada que agafar una llicència d'una cosa ja testada. No obstant això, estic segur que Beon (la seva productora) han estat els primers, però no seran els últims.

Passant ara al pla més econòmic, és difícil aconseguir finançament per a dur a terme projectes de teatre musical originals?

És molt difícil. Són poques les productores que tenen el múscul i el coneixement necessari per fer-ho. Parlem de 2 milions d'euros per a aixecar un musical de gran format. Aconseguir aquests diners no és fàcil, quan hi ha poques ajudes públiques i inversió en el sector. Si una cosa bona està fent Beon és obrir un camí. Estic convençut que en uns anys es parlarà del teatre musical espanyol comercial i es dirà que ho vam iniciar nosaltres.

Creus que es fa una bona feina des de les institucions o creus que fan falta més subvencions a aquesta mena de creacions?

Jo crec que hauria d'haver-hi moltes més ajudes. Per descomptat, de manera controlada. Però sí que s'hauria de donar la possibilitat que puguis mostrar el que ets capaç de crear i, almenys, posar-te en el camí perquè puguis obtenir els fons. Fa falta també una llei de mecenatge perquè la gent vulgui invertir en aquesta mena de projectes. Cal fer la cultura més accessible no sols per al públic sinó també per als creadors.

Els musicals són productes rendibles?

El teatre musical és un mercat de moltíssim risc. El procés de recuperació és lent; cal vendre molts milers d'entrades per a cobrir les despeses estructurals de la companyia, del teatre… No val amb tenir una única temporada d'èxit, ha de ser bastant allargat en el temps perquè sigui rendible.

(Imatge cedida per Iván Macías)

"Cal fer la cultura més accessible no sols per al públic sinó també per als creadors"

"El teatre musical és un mercat de moltíssim risc"

Quant a la visió dels musicals, creus que des de part de la crítica teatral o del públic es considera al gènere inferior al teatre convencional?

No perdo el temps amb la crítica o la gent que diu que el teatre musical està per sota del teatre o de l'òpera. Crec que ja hi ha molt de públic que valora els musicals. De fet, són els espectacles que més venen a Espanya. El teatre musical comercial és un art molt exigent que està a l'altura de les millors disciplines artístiques. És l'òpera del poble del segle XXI.

Aquí a Barcelona, l'oferta de musicals és més reduïda que a Madrid. Quina creus que és la causa principal d'això?

Tinc dues teories. Una és perquè hi ha menys gent i menys turisme de teatre que a Madrid. Madrid porta molt temps fent aquest tipus de turisme, amb 13 o 14 musicals. Barcelona ara té menys capacitat per mantenir tants projectes. No obstant això, és una ciutat molt teatral; no és només la segona de l'estat sinó que és una de les grans d'Europa i una finestra al continent.

I l'altra teoria quina és?

Crec que a nivell cultural es podrien haver fet coses d'una altra manera perquè no hi hagués una mica de rebuig des de certs sectors del teatre musical. Però soc positiu. El públic mana i a Barcelona està dient que vol més espectacles així i que no està tan lluny de Madrid. Cal continuar apostant per la ciutat.

"El teatre musical comercial és l'òpera del poble del segle XXI"

Al novembre, arribarà a Madrid Los Pilares de la Tierra. Com ha estat adaptar aquest gran supervendes de Ken Follet?

Està sent una bogeria meravellosa. Parlem d'una novel·la molt difícil de portar al teatre a priori; relata la construcció d'una catedral. Estem supercontents del treball fet de llibret i partitura. I ara toca portar aquest món que Ken Follet va imaginar a l'escenari i fer-lo immersiu. He vist els primers esbossos i serà espectacular.

Los Pilares de la Tierra arribarà a Barcelona?

Per descomptat. Los Pilares de la Tierra ha d'anar i anirà a Barcelona. Barcelona ha de ser tractada com la gran ciutat que és, i no podem protestar perquè no hi ha musicals si els que els tenim no ens hi establim. Però tant de bo sigui d’aquí a molts anys perquè significarà que està diverses temporades a Madrid.

Finalment, ens podries avançar alguna cosa d'alguna futura creació?

Tenim dos o tres projectes bastant clars per als pròxims anys. Els anunciarem en els propers mesos, però jo crec que hi haurà algun que sorprendrà bastant; ve algun “bombazo”.

Estaran basats també en alguna novel·la best-seller?

Algun sí. En els anys vinents seguirem en el camí de crear cultura i teatre musical amb els més alts estàndards de qualitat, tant a Madrid com a Barcelona.

Escolta l'entrevista sencera.