Dagoll Dagom, la història de mig segle de teatre musical a Catalunya
- Dúnia Drudis Picazos
- 1 mar 2024
- 3 Min. de lectura
Actualizado: 3 mar 2024
La companyia posa a la venda noves entrades per la quarta reposició de ‘Mar i Cel’
Les altres temporades del muntatge es van fer els anys 2004 i 2014 (Imatges cedides per Dagoll Dagom)
Dúnia Drudis Picazos, Barcelona
El darrer espectacle de la productora al Teatre Victòria està tenint una bona rebuda del públic, amb les entrades de les primeres sessions gairebé esgotades i disponibilitat baixa a les altres funcions de la primera tirada de la venda. Així doncs, l’agrupació teatral ha obert noves entrades per a noves funcions de entre el 30 d’octubre i l’1 de desembre.
La productora va estrenar Mar i Cel l’any 1988 i això va suposar un punt d’inflexió a la companyia. El musical va esdevenir la seva obra més important, amb molt bones valoracions per part del públic i la crítica. Per això, aquest 2024 s’acomiaden dels escenaris amb la quarta reposició del muntatge. A més, anteriorment, pels aniversaris dels 30 i 40 anys de l’agrupació, Dagoll Dagom també va fer temporades de l’obra.
La companyia ha marcat un abans i un després en la història del teatre musical a Catalunya. El director i poeta Joan Ollé va ser el fundador inicial de Dagoll Dagom, però posteriorment l’han dirigit Joan Lluís Bozzo, Anna Rosa Cisquella i Miquel Periel. La companyia es va iniciar l’any 1974 amb Yo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos.
Tot i arrencar amb una obra en castellà, la formació aviat es va convertir en un referent del teatre en català. La consolidació del grup dins del teatre musical va ser amb Antaviana l’any 1978, basat en contes de Pere Calders. De fet, van fer una reposició de l’obra l’any 1985. A partir d’aquest moment, Dagoll Dagom va iniciar una època daurada dels musicals en català. Amb un to irreverent i distès, la companyia va fer espectacles com La nit de Sant Joan (1981), Glups! (1983), El Mikado (1986) i Quarteto da Cinque (1987).
Durant la dècada dels 90, Dagoll Dagom va continuar fent musicals com Flor de nit (1992) o T’odio amor meu (1995). Però alhora van fer el salt a la televisió amb diverses produccions. Així és com van néixer Oh Europa i Oh Espanya, dues sèries d’humor que feien portaven els personatges en autobús per continent i pel país.
Més tard, la productora es va endinsar de nou a la televisió amb La memòria dels cargols, un format que combinava també la ironia i l’humor, igual que Psico-express, que parlava de la psicologia i les obsessions de la societat complexa contemporània. Finalment, van finalitzar el seu pas per les televisions catalanes l’any 2010 amb Sagrada Familia, que mostrava la cara privada i desastrosa de les famílies, sempre en clau de comèdia, característica innata de la companyia.
Més tard, entrant al nou segle, la formació teatral va iniciar una dècada intensa, en què pràcticament van fer una obra per any. Després de Poe (2002) i La Perritxola (2003), Dagoll Dagom va complir 30 anys el 2004. Per aquest aniversari, van fer una reposició de Mar i Cel, l’obra que més reconeixement els havia donat. Van continuar les representacions amb El Mikado (2005), Boscos Endins (2007) i Aloma (2008) i l’any 2009 van fer La Nit de Sant Joan de nou, que es va allargar fins al següent any.
L’11 de setembre de 2011, amb l’auge del moviment del moviment independentista i nacionalista català, l’agrupació va estrenar Cop de Rock. Més tard, va formar part de dues coproduccions. La primera va ser de la mà de Minoria Absoluta, amb La família irreal, que va tenir una molt bona rebuda del públic. La segona col·laboració va ser Super3, el musical, dirigit als més petits de la casa.
Per la commemoració dels 40 anys de la companyia, Dagoll Dagom va fer una nova reposició de Mar i Cel el 2014 i va estar dues temporades a les cartelleres. Posteriorment, la formació va continuar amb els espectacles musicals de producció pròpia amb Scaramouche (2016) i Maremar (2018). Però alhora van fer altres coproduccions amb altres companyies com El curiós incident del gos a mitjanit (2016) La Tendresa (2019) i T’estimo si he begut (2020).
En l'última etapa del grup, Dagoll Dagom ha produït Bye Bye Monster, una obra infantil amb cançons de Dàmaris Gelabert. Finalment, la darrera obra de la formació ha estat l’Alegria que Passa, amb dues temporades al Teatre Poliorama. Però abans d’acomiadar-se definitivament dels escenaris, el grup farà la quarta reposició de Mar i Cel el setembre de 2024, l’obra que sense dubte ha marcat la seva trajectòria.
Consulta la línia temporal de les obres de Dagoll Dagom:


Comments